Reflexions 25N

DESPRÉS DE DEIXAR A CATALUNYA EN STAND BY ARA TOCA AFRONTAR LA NOSTRA REALITAT.

En primer lloc crec que s'ha de felicitar a CiU per haver guanyat aquestes eleccions tot i que els resultats obtinguts han quedat molt lluny dels objectius que aspiraven assolir i, a la ciutadania en general, per l'elevada participació. I és que una vegada més aquest monstre construït a base d'enginyeria electoralista i extremada complexitat en que s'ha convertit la campanya electoral, sucumbeix inevitablement com un castell de cartes davant el senzill gest dels ciutadans d'exercir el seu dret a vot; de res ha servit la complicitat del Grup Godó, la utilització partidista de TV3 i els missatges interessats de sociòlegs, politòlegs i enquestadors diversos. I és que tota aquesta maquinària va quedar retratada la nit del 25-N, cap enquesta va clavar els resultats, una vegada més, cap enquesta ni tan sols s'ha aproximat a la realitat del nostre país, i un cop es va fer palesa la voluntat del poble alguns van transmetre una sensació de decepció i deslluïment, especialment TV3 i el seu ingent desplegament de mitjans i efectes especials que lluny de dinamitzar la nit electoral va oferir una imatge molt kitsch. És cert que un cop superada l'escomesa electoral és fa relativament fàcil la crítica i s'identifiquen els errors o aquells aspectes a millorar de la campanya donat el volum d'informació que ens arriba, però permeteu-me exposar-vos un seguit d'interpretacions personals que considero especialment rellevants. La delicada situació del país s'ha agreujat després de la nit del 25-N, la governabilitat de Catalunya és extremadament complicada i CiU ha passat de la relativa comoditat d'una majoria suficient, per aplicar les seves polítiques amb puntuals acords, a la necessitat de trobar un soci de govern davant la pèrdua de 12 diputats, i és que la lectura de la fotografia de l'Onze de setembre passat s'ha comprovat que no ha estat encertada. CiU, en la figura del President Mas primer i en la figura del candidat després, ha volgut monopolitzar els rèdits de la manifestació esperonada pels mass media i l'anàlisi que els professionals del tema van presentar-li i, que els posicionava erròniament a tocar de la majoria absoluta. El resultat ha suposat un afebliment de l'Artur Mas a tots els nivells i del seu tarannà dialogant i negociador, sembla que la seva exagerada posada en escena, recordem el cartell electoral i la supèrbia que destil•lava, ha cremat els ponts de diàleg amb Madrid i els resultats són insuficients per què Europa obri la porta. Veurem si aquesta és l'oportunitat somiada pel pujolisme del segle XXI. La campanya se'ls hi ha fet massa llarga i l'estratègia de polaritzar-la en torn a l'Estat Propi no ha funcionat, la ciutadania no s'ha conformat únicament a parlar de sobirania, conscient de la greu situació, volia sentir a parlar també de les retallades, de la pèrdua de drets socials, de l'atur, dels desnonaments, de la sanitat, de l'ensenyament...CiU ha obviat aquests temes i la realitat del nostre país per instal•lar-se una vegada més a l'ambigüitat parlant sense anomenar-la d'Independència, d'Estat Propi, d'interdependència...i davant la fotocòpia, el votant independentista ha preferit l'original. Tot semblava indicar que era el moment més oportú: a l'èxit i a la particular interpretació de la manifestació de l'Onze de setembre se sumava la delicada situació del principal partit de l'oposició, el Partit dels Socialistes de Catalunya immers en un profund procés de renovació i on la divisió interna s'ha fet evident amb manifestos, anuncis de la creació d'un nou partit i amb la campanya en contra de l'actual direcció que determinats i distingits companys i companyes han encetat i que únicament han cercat dinamitar el projecte, fent un gran favor a CiU. Els socialistes no podem estar contents amb els nostres resultats, hem perdut molts vots i 8 diputats, no podem buscar el nostre consol en veure el fracàs obtingut per CiU, però hem aconseguit plantar cara als pronòstics més pessimistes i això és mèrit dels nostres votants, de les bases i, en especial, de la valentia de l'actual direcció del Partit dels Socialistes Catalunya que ha agafat el timó en el moment més complicat de la nostra història recent. Cal fer autocrítica i posar-nos a treballar de nou, trepitjant carrer i mantenint el nostre programa electoral, es pot dir més fort però no més clar, el PSC està a favor del dret a decidir, i no oblidem que davant l'actual situació el Federalisme pot ser la solució. L'aventura incerta de CiU i el seu oportunisme ha deixat Catalunya en STAND BY durant dos mesos, ara cal afrontar la realitat del nostre país i posar-se a treballar, CiU té dos opcions: ERC o PSC, les polítiques socials defensades per ambdues formacions són radicalment contràries a les aplicades per CiU i això complicarà l'acord però no tinc cap dubte que ambdues formacions estaran a l'alçada de les circumstàncies i actuaran amb responsabilitat i fermesa per treure Catalunya endavant sense oblidar la gent. Per acabar, permeteu-me una ràpida lectura en clau rosinca dels resultats al nostre municipi, Hem de felicitar-nos per l'augment de la participació, la tensionada campanya ha aconseguit mobilitzar els ciutadans que anys enrere es quedaven a casa i no volien dir la seva respecte al Parlament de Catalunya. CiU es manté com la força més votada a la vila tot i la pèrdua de poc més de 100 vots respecte l'any 2010. El PP és la segona força, aconsegueix passar de 919 vots a 1.355, el PSC perd poc més de 100 vots i passa a ser la tercera força seguida de molt a prop d'ERC que quasi triplica els resultats del 2010, Iniciativa també puja 100 vots, i la resta de formacions queden lluny però cal parar atenció a la CUP que es pot convertir en una formació a tenir en compte en el futur més immediat, unes dades que hauran de fer replantejar futures estratègies a les diverses formacions que aspiren a aconseguir representació a la nostra vila. 

Article publicat a:

rosesdigital.com

guiaderoses.net

Juanjo Viñuela